dimarts, de juliol 25, 2006

Elogi de l'espardenya i la barretina

Viatjant amunt i avall, de Nord a Sud i d'Est a Oest, més i més enllà dels limitis de la nostra terra, he vist sempre per tot arreu el gran respecte que els homes dels diferents pobles i nacions tenen pels vestits tradicionals propis de les seves respectives cultures. Amb orgull, respecte i a vegades fins i tot veneració fan us d'aquets vestits, encara que nomès sigui en moments i ocasions solemnes o durant celebracions de ritus i festes.

Quines han estat les circumstàncies que han fet que nosaltres haguem renunciat de manera tan radical a portar i mantenir vius les vestirs dels nostres avantpassats?

Altres membres de la nostra tribu que tambè han atravessat les fronteres del nostre territori s'han fet la mateixa pregunta: Per qué som un dels pocs pobles del món que no mantenim vius els nostres vestirs tradicionals? Per qué ja no som capaços de posar-nos o portat de forma natural espardenyes, faixa i barretina? Per qué ningú es presenta vestit de forma tradicional a bodes, concerts o celebracions públiques i oficials, tal com ho es fa en la majoria de pobles i nacions del món?

En Dalí, personatje genialment singular i membre insigne (tot i els seus...) de la nostra tribu, es feu la mateixa pregunta després d'haver atravessat en totes direccions la majoria de fronteres. Així fou com es decidí a reivindicar de manera contundent i notoria l'us de la barretina i les espardenyes.

El fet de que es consideri l'actitud d'en Dalí, de posar-se al cap la barretina, com un acte més de la seva escenificació estrafalaria, és un símptoma clar i greu de la situació que patim.

Quin és el motiu i la raó que fa que un acte tan normal, natural i habitual en la majoria de pobles i nacions entre nosaltres es consideri com quelcom d'estrafalari, extrany i escandalós?

Es que encara tenim por del Menjabarretines?

Història de la barretina

Diverses maneres de dur la barretina

Etiquetes de comentaris: