Conversa catalindia sobre les espurnes de la nostra tradició

Petit Catalindi: Que no brollaren espurnes?

Catalindi Recullespurnes: En brollaren.

Petit Catalindi: I que no les hem recollit?

Catalindi Recullespurnes: Ho estem intentant.
Tothom sembla que te massa pressa, sempre amb lleugeresa cap endevant. El bo i brillant que ens deixaren, ho deixen anrera ignorant.

Petit Catalindi: Parles de la tradició?

Catalindi Recullespurnes: De la tradició més antiga i de les troballes sublims, que materialitzades en lletra, pensament o paraula el caps més clars de la tribu, de sempre ens han anat deixant.

Per tot arreu hi ha massa palla. Massa confusió per l'instant. En enplenen les ments de xerrar insustancial del que diu que passa i ens ha de preocupar. Dirs de fer i desfer, d'obrir i tirar.

Al que hauriam de fer es rumiar.

Petit Catalindi: Rumiar? Com les vaques?

Catalindi Recullespurnes: No home no. Rumiar en la seva accepció de "pensar, considerar lentament i amb atenció".
Remugar els que altres esperits refinats i esmolats arribaren a transmetre i deixar empresonat en materia (paper, pedra, música,...) més enllà del curt viure propi de la naturalesa humana.

"Aquests mots... al gust y al ohir axí delitables..., però no'ls coneix qui bé no'ls remuga"