La fira de llibres més gran del món

A la fira de llibres més gran del nostre planeta ens reben perquè poguem presentar al món la nostra cultura. Tenim a la nostra disposició una exercit mediàtic internacional, arribat de una multiplicitat de països i racons que mai haviem tingut abans disposats a escoltar-nos i fer ressonar la nostra veu i discurs per tot arreu en infinitat d'idiomes. És una ocasió única, un gran moment, un moment d'aquells que s'anomenen històrics... I que fa la nostra tribu en aquesta situació, doncs com moltes altres vegades ja hem fet, no estar a l'altura de les circumstàncies i perdre una vegada més l'ocasió que teniam davant nostre.

Vet aquí que enviem a fer el discurs inagural a qui en comptes de fer un discurs com és mereix la nostra cultura, és mereix la nostra tribu, es dedica a fer el nen graciós. Les gracietes es tan molt bé si es fan a casa, entre els amics o la familia, o en un programa de radio casolà, pero davant del món mundial en un moment tant important enviar a algu a fer gracietes, encara que es tracti d'un professional de fer gracietes és no saber on estem, no saber comprendre la realitat real del que representa per nosaltres, per tot el nostre poble i tota la nostra tribu, el poder parlar, com a invitat principal, adalt del podium mediàtic que representa l'acte d'inaguració de la fira de llibres més gran del nostre planeta món.

Després ens queixarem de que ens tractin com a una anecdota regional que fa gracia o que provoca indignació i rebuig, però amb actituds com la que representa el discurs inagural fet a Frankfurt és difícil que poguem assolir per a la nostra cultura el lloc i l'atenció que ens mereixem en l'horitzó d'una cultura mundial.

I consti que no tenim res en contra del juglar que ha fet el discurs, ell ha fet la seva feina, els que l'han pifiada són els que li van fer l'encàrrec i l'han enviat a un escenari que no li correspon.