Ens mereixem una Diada (Onze de Setembre) com cal.

Per una Diada com cal.

Ens han fret arribar una gravació en la que és veu el que s'anomena com a acte institucional de la nostra Diada. Institucional es refereix a l'acte organitzat per la nostra institució de govern i en el que en tindriam que veure representats tots nosaltres, tots el membres de la tribu.

Els pobles tenen tradicions, a vegades arrelades a mil·lennis d'història, i els actes festius en el que cada poble vol festejar el seu esperit, la seva essència i la seva identitat amb joia i orgull , els actes que toquen el moll de l'os de cada un dels individuus fent esclatar espurnes de joia que el fant sentir-se vinculat amb forca al seu grup, a la seva tribu no es poden decidir a un despatx per real decret al so de quatre assessors esclavitzats als efectes mediatics i politics i que confonen una festa amb una representació o un guió televisiu. Clar que en el món escenarial (d'escenari) en el que viuen i es mouen els polítics, on tot està pensat en torn a la fotografia o al fotograma es impossible que es pugui pensar d'altra manera. El pensar i l'acció queda en les mans, doncs, d'assessors mediatics i politics que es dediquen a preparar la representació d'ombres que desprès ens volen vendre com actualitat pels mitjans que anomenen de comunicació.

Vet aquí com amb l'ajuda d'aquests assessor s'han tret del barret un acte que diuen a de ser la nostra Diada i amb el que ens tenim que sentir tots identificats. Dins al seu despatx han decidit creat un mosaic festiu en el que cada element està determinat per una clara intencionalitat política i la seva repercusió dins del petit horitzó, retallat i limitat, mediatic. I les festes, les tradicions no es poden decidir a la carta dins d'un despatx i sobre tot no és pot decidir mai d'aquesta forma la festa més gran que a de representar i fer viure la joia d'esser a tot un poble.

El que veiem el video de l'Acte Institucional de la Diada és, per tant, un nyap. Un nyap d'una categoria que no es admisible que acceptem com a festa nostra i nostrada.

Alguns podran pensar que estem parlant al mateix nivell d'aquells que han criticat que en Poveda hi cantès en castellà. No, nosaltres tenim un gran respecte per l'artista que és en Poveda. Estem parlant a un nivell global de l'escenificicació de tot l'acte, i es que a qui rau el problema, una festa no es una escenificació. I si el que es vol és escenificar com a mínim que s'escenifiqui amb gràcia, pes i contundència.

Posats a escenificar aqui fem una proposta de la talla que ens hauriam de mereixer.

Imaginem-nos la Granvia i el Passeig de Gràcia amb tots els fanals i balcons guarnits amb poms i rams de flors de color groc i vermell creant un alè de senyera floral lluent de vida i olorosa.
A cada una de les cruïlles a ma dreta i esquerra, ara una colla castellera mostrant com s'alça la nostra voluntat d'esser com a poble amunt i amb força, ara una colla sardanista fent palès que plegats en onada vibrant de mans enllaçades som capacos, si fa falta, de segar cadenes. Per tot es sentirà el so de la millor de les nostres cobles i les tenores retallaran l'aire clavant les seves notes en els nostres cors.

Pel mig del carrer, la Granvia i el Passeig de Gràcia, desfilaran a peu colles i grups de tots els recons de Catalunya engalanats com cal i es mereix la nostra Diada. Una desfilada d'un poble, no la ridicula defiladeta de quatre politics i una dotzena de mossos d'esquadra (ai las la policia en una festa!).

Al final a la Plaça de Catalunya, plena de gom a gom, ens trobarem tots per a cantar amb una única veu, la veu d'un poble, el nostre himne, Els Segadors. El FNAC, el Corte Inglès i tots els altres edificis es taran coberts per enormes senyeres (es podria contratar als artistes Christo and Jeanne-Claude que estan especialitzats en aquest tipus de tasques artístiques) enmarcant un espai de catalanitat i caliu català.

Per acabar l'acte s'organitzarà un gran ball popular (amb fanalets o sense) en el que la Troba Kung Fú, el grup que actualment està fent més per a revifar la saba de la nostra tradició festiva (escoltar la interpretació que fan del nostre clássic la Cançó del lladre), ho impregnarà tot d'esperit festiu real. La Generalitat s'encarregarà de que no falti la coca ni els porrons. I au, a ballar tota la nit!

PD.- Hem dit que admirem la tasca artística que fa en Poveda, així com la que fa na Maria del Mar Bonet, però la escenificació que van fer en el marc de l'acte institucional que aquí critiquem, estava fora de lloc, doncs es pot acceptar com experiment en el laboratori dels innovacions sense massa futur, però no en la festa de la nostra Diada. Si els volien fer cantar, que hagués cantat cada un per la seva banda mostrant el millor del seu art i la seva feina.