L'Eliseu i la Carrasqueta. Símptomes d'un mal sense remei?

Que fins ara haguem recordat els fets i els homes del passat no vol dir que en la actualitat no hi hagi personatges dignes d'admiració i respecte. El que passa és que en alló que en diuen l'actualitat i que ens serveixen al seu gust els mitjans de comunicació i que després ressona en altres àmbits com el mercat o la blogosfera, predominen personatges d'una superficialitat tan esfereïdora que fa por; politics més interessats per les estrategies basades en discursos polièdrics que mostren la cara més oportuna i escaient segons les circumstàncies i els interessos i no que no basen el seu fer i dir en la defensa i menteniment de principis individuals i col.lectius; anomenats artistes que més allà de de fer tombarelles joglaresques i gracietes de riure efímer no aporten res al desenvolupament de la nostra cultura o al nostre desenvolupament individual com a homes; professionals de l'esport que embolcallats d'anuncis i logos són venerats com a ídols als que s'escolta com si diguessin alguna cosa i no tenen res a dir...

Avui parlem d'un heroi actual que ha fet molt per la nostra cultura des d'un racó allunyat del centre del nostre territori, a vegades per alguns de nosaltres massa oblidat. Es tracta d'en Eliseu Climent i Corberà que entre altres merits té el de haver lluitat perque al cim de la Carrasqueta segueixi essent un pont de comunicació lingüística entre les diferentes zones de la nostra terra. Una lluita que de moment, tot i els esforços i energia concentrats per a conseguir una victoria, gràcies a les estrategies basades en interessos particularistes, i a vegades barruers, dels polítics de casa nostra sembla que està perduda.

Llàstima que homes duna vàlua tan extraordinaria com és en Eliseu Climent tinguin que estar encara perdent el seu temps i la seva energia, lluitant per a defensar coses, fets i opcions que per a qualsevol persona amb quatre dits de seny són tan evidents que no necessitarien cap defensa ni lluita, i en qualsevol pais amb un mínim grau de normalitat són fets inqüestionables.

On estem i on hem arribat, que tinguem que estar lluitant per a defensar la existència de vies de comunicació lingüística obertes entre les diferentes zones del nostre territori?