Les bufonades del juglar

Més caga un bou que cent orenetes...

L'altre dia parlàvem d'en Pau Casals, persona amb una integritat i una talla com a persona i com a artista que és digna de la més gran admiració. La seva vida exemplar quedà reflexada en part en la biografia que escrigué Joan Alavedra i que tots hauriam de llegir com a mínim un cop a l'any per a tenir present viuen els homes i les dones conseqüents i integres, i veient l'exemple intentar viure i actuar seguint una recta via, cada un al nivell que li sigui possible segons el seu caràcter i habilitats.

Ens ha arribat ara noticia de que les veus públiques de la notra terra avui es fan ressò de les paraules d'un juglar entremaliat que rondina repapiejant mentre pixa fora del test.

Un joglar que és creu gran i important i com a tal es comporta, però que mai no seria digne ni de cordar els cordons de les sabates de l'encarregat de treute la pols al violoncel d'en Pau Casals.

Ja fem massa d'incluir-lo en un mateix text on mencionem al gran mestre, per aixó per no embrutir la pàgina no diem el seu nom. No s'ho mereix.

Aquest joglar per circumstancies alienes a les seves habilitats professionals arribà a tenir un cert renom i caigué en gràcia essent mimat per una certa part dels poderosos benestants de la nostra terra. Ja se sap, la tasca dels joglars ha estat sempre la de fer riure i passar l'estona als qui tenen diners i estan aborrits.

Després li passà com a molts joglars ha passat i passa, que per rebre uns quants, o molts, aplaudiments, es pensen que són artistes, es pensen que el que fan té un valor artístic i intelectual. S'inflen i s'inflen i desprès els passa com al bou del Patufet, que esclaten tirant un pet. Res, anécdota d'un moment que es desfà en l'aire mentre desapareix la pinzellada de pudor que ha provocat.

Que el joglar ja no recorri els escenaris de la nostra terra és un bé i no te res a veure amb actes valuosos i casi heroics com el d'en Pau Casals, que és va negar a actuar tant a la Espanya franquista com a qualsevol altre pais que no critiqués el regim de Franco. Que es negà a anar a actuar als més prestigiosos escenaris del món tot i que li pagaven el que ell demanés, que es negà a actuar als EEUU i va conseguir que tota la orquestra americana vingués a fer el concert que s'havia de fer als EEUU a Prada!!!

No el nostre joglar marxa enrabiat perqué ningu fa cas dels seus acudits superficials, i a vegades malintencionats, a casa nostra i corre a fer els seus balls i cabrioles a les corts on li daran algun dineret.

Un joglar més o menys no fa mal a la nostra terra, el problema es que aquest joglar s'ha decidit anar a ballar, fer saltets i animar devant dels esperits més rancis dels nostres enemics posant llenya al foc que vol aniquilar-nos com a poble o com a mínim rebaixar-nos al nivell d'una curiosa i exòtica reserva d'indígenes per a turistes despistats.

Criau corbs, i us trauran els ulls...

I té la poca vergonya de mantenir la seu des d'on prepara els atacs contra el nostre poble al cor de casa nostra! Viu aquí perqué li agrada més i li va més bé, però treballa per a anar amb les seves jogleries a criticar-nos per altres contrades. Té sort que nosaltres tenim seny i tarannà democràtic, i estem acostumats a aguantar-ne de més grosses...