dijous, d’octubre 25, 2007

El president, la seva ombra i els lletraferits.

Assessor 1: Tenim un problema. Un problema molt greu!

Assessor 2: Quin problema?

Assessor 1: L'ombra del President ha de fer un discurs en català.

Assessor 2: Au vinga, que aixó és el de sempre.

Assessor 1: No és que ara és molt greu. Ha de fer un discurs en un escenari ple de lletraferits de tot el planeta, devant dels mitjans d'informació de tot el món global... I per si això no fóra prou, a més al seu costat, en el mateix escenari i moment, ha de parlar un pes pesat de la nostra cultura escrita...

Assessor 2: Ai, déu meu!

Assessor 1: Ja ho pots ben dir! I ara què podem fer?

Passaren els dies...

Assessor 2: Ja està, ja hem trobat la solució.

Assessor 1: Quina?

Assessor 2: Es tracta de trobar qui fassi el discurs passant per a escritor i que ho fassi tant malament (tan el redactar, com el pronunciar i l'escenificar) que el dir i parlar de l'ombra del President, per comparació immediadata, sembli una joia de la retòrica catalana.