Doncs si amics sembla que entre uns i altres tenim a la tribu ben atrafagada cada un mirant com ens passan per devant de la cara allò que anomenen "un estatuto", els que de mes enlla de les nostres fronteres de sempre, pels secles dels secles, volen decidir i imposar-nos el que som o el que no som.
Paper més o paper menys, seguirem essent el que som. Siguin papers plens de pols arxivats a Salamanca o papers "cepillados" al "Parlamento".
Clar que les lleis poden fer molt de mal fins arribar a fer tanta presió que desapareguem com a tribu, però d'altres de pitxors ho van provar i no ho varen aconseguir.
Ara pesen d'una i altra banda, desde la "caverna" i desde els caus on rumien els cervells dels partits que ens haurien de representar, el pes especific dels vots que sembla que en la xarxa del referendum habien d'atrapar el nostre dir i sentir.
Trist ballar el ball "del que ara mana i el que demà manarà", no és el ball dels bastons, ara en diuen el "ball dels politicons".
I mentrestant anar fent camí esperant que es despertin d'una vegada les veus ben arrelades de la tribu.
L'altre dia em digué la filla petita d'en "Cavells roigs que no volen
" fent-me un pam de nas: Ni "es" ni "ta" ni "tut", tururut!
Jo no vaig saber que dir-li i darrera meu, sota un pi en "Sempre Viu" repetia un reposat mantra: "Cataluuunya, Cataluuunya.... Catataluuunya...." mentre la ginesta i el romaní s'el miraven amb un tendre somriure.
